martes, 27 de septiembre de 2011

Pep Vargas

Ya han pasado dos años y seguimos echándole de menos. No hay jornada impalera, reunión del motoclub o ratito de garaje repasando las motos en que no piense en Pep, y os juro que en más de una ocasión mi primer pensamiento ha sido "voy a llamar a Pep". Aún he sido incapaz de borrar sus teléfonos de la agenda del móvil, y a decir verdad no me apetece...él sigue aquí.


El Jueves haremos la 2ª salida Nocturna "Memorial Pep Vargas", y ésta es una de las salidas que más nos apetece a los amigos de Pep. El estuvo mucho tiempo intentando organizar una salida nocturna. Por diversos motivos esa idea de Pep se fue retrasando, y el año pasado decidimos organizarla y convertirla en una de las salidas anuales fijas del calendario. Evidentemente fue un éxito.


Aunque como os decía Pep acaba apareciendo siempre en alguna de nuestras conversaciones, a todos nos apetece dedicarle un día en exclusiva. El día de Pep...su soñada "nocurna". Una persona como Pep jamás se olvida. Para la gente del Motoclub fue un puntal, desde los inicios estuvo allí, siempre dispuesto a echar una mano, siempre optimista, divertidísimo.



En mi caso, después de 11 años de amistad, seguíamos hablando principalmente de motos, restauraciones, piezas raras, etc...pero no son éstas las conversaciones que más añoro. Pep se había convertido en un AMIGO (con mayúsculas, si) y lo demostraba a diario. Durante todos esos años ocurrieron muchas cosas: buenas, buenísimas, no tan buenas, malísimas...y Pep siempre estuvo allí para darte su opinión, aconsejarte, animarte o pegarte la bronca si era necesario. Las largas charlas que mantuvimos son una de las cosas que recuerdo con más cariño. Siempre atento jamás se olvidaba de darme recuerdos para mi familia, y siempre me decía: "Tens una familia molt maca...cuida d'ells"...Familia !...Lo más importante para él...Marta !...qué orgulloso estaba de su niña !!!... Pep me enseñó a ser Padre y jamás lo olvidaré.

Fins Dijous AMIC !

1 comentario:

  1. Bona nit Jaume,
    He llegit dos cops el teu escrit, plé d'amistat, companyerisme i sobretot de sentiments. Bons sentiments i millors records per un gran "AMIC" per sobre de tot, el Pep.
    En els cinc anys que ens vam relacionar amb l'excusa de les impales, també va calar fons en mi la seva amistat.
    Des del primer dia en un "Auto-Retro" que hem va "captar" per la secta, vaig notar que seria una persona important en la meva existència.
    Des de que hem va començar a ajudar en la restauració de la meva Impala, acabada de comprar fins al final dels seus dies, que el vaig ajudar a posar en ordre l'administració del club (ell sempre hem deia que no s'entenia amb els ordinadors i amb els bancs), vem tenir com dius tu també, moltes converses sobre motos pero sobretot, de la vida en general i de la familia en particular. Quants bons consells en el tros de camí que feiem els dilluns tornant de Can Benet fins a casa !!. Va ser per mi, en molts aspectes un germà gran.
    Es per aixó, que he volgut seguir, tant bé com he estat capaç, la seva trajectòria d'alló que hem va anar ensenyant i ho faig amb molta satisfacció, pensant que ELL estaria content de que així fos.
    El divendres a la nit, el dia anterior a que s'en anès, va trucar-me des de la clínica, preoucupat per que se li havia espatllat l'ordinador i demanant-me que el dilluns seguent ens teniem que veure a casa seva per intentar arreglar-ho. Ja no va poder ser-hi.
    Fins l'ultim moment, va estar pendent del Motoclub i de tots nosaltres. Aquests detalls son els que feien del Pep una persona "especial" i així es com m'agrada recordar-lo.
    Bé Jaume, com tu has fet, jo també he volgut expressar mes o menys be sentiments i vivències d'un gran AMIC i demà passat estaré amb tots vosaltres per recordar-lo.
    Fins dijous, Pep.

    ResponderEliminar